Estudi de cas

Aquest article (o aquesta secció) necessita alguna millora en els seus enllaços interns. Falta enllaçar les paraules més significatives als articles corresponents

L'estudi de cas o anàlisi de cas és un instrument o mètode de recerca amb origen en la recerca mèdica i psicològica i que ha estat utilitzat en la sociologia per autors com Herbert Spencer, Max Weber, Robert Merton i Immanuel Wallerstein.^[1][2] Es segueix utilitzant en àrees de ciències socials com a mètode d'avaluació qualitativa. El psicòleg educatiu Robert I. Stake és pioner en la seva aplicació a l'avaluació educativa.

Els estudis de casos inclouen una varietat de grups de pressió com a moviments de pau, moviments socials, drets de les dones, exiliats, tractats internacionals i grups extremistes de dreta. Els assumptes que s'aborden inclouen la relació dels espais públics i privats en el context de l'activitat política, la interrelació entre canvi social i canvi dins de la família, així com la relació entre generacions en termes de polítiques i de processos que ofereixen la motivació perquè un individu participi en moviments socials. Aquesta tècnica intenta contribuir al canvi de paradigma en la recerca dels moviments socials.

Segons Daniel Diaz (1978), és un “examen complet o intens d'una faceta, una qüestió o potser els esdeveniments que tenen lloc en un marc geogràfic al llarg del temps”. Uns altres com Mcdonald i Walker (1977) parlen d'un examen d'un cas en acció. Molts altres ho defineixen també, però tots coincideixen que és una recerca processal, sistemàtica i profunda d'un cas en concret.

Un cas pot ser una persona, organització, programa d'ensenyament, un esdeveniment, etc. En educació, pot ser un alumne, professor, aula, claustre, programació, col·legi…

Destaquem a Merrian (1988), qui defineix l'estudi de cas com a particularista, descriptiu, heurístic i inductiu. És molt útil per estudiar problemes pràctics o situacions determinades. Al final de l'estudi de cas trobarem el registre del cas, on s'exposa aquest de forma descriptiva, amb quadres, imatges, recursos narratius, etc.

Alguns consideren l'estudi de cas com un mètode, i uns altres com un disseny de la recerca qualitativa. Com diu Yin (1993), l'estudi de cas no té especificitat, podent ser utilitzat en qualsevol disciplina per donar resposta a preguntes de la recerca per la qual s'utilitzi.

L'estudi de cas compta amb diferents categories: crònic, descriptiu, pedagògic, i per contrastar una teoria segons l'objectiu de la recerca i els tipus de l'estudi de cas: factual, interpretatiu i avaluatiu. També descara la classificació de Stake (1994), en estudis de cas intrínsecs (per comprendre millor el cas), instrumentals (per aprofundir un tema o afirmar una teoria) i col·lectius (l'interès radica en la indagació d'un fenomen, població… s'estudien diversos casos). Són moltes les classificacions d'estudi de cas. Destaca també la de Yin (1993). Segons aquest, trobem l'estudi de cas únic, que se centra en un sol cas, justificant les causes de l'estudi, de caràcter crític i únic, donada la peculiaritat del subjecte i objecte d'estudi, que fa que l'estudi sigui irrepetible, i el seu caràcter revelador, doncs permet mostrar a la comunitat científica un estudi que no hagués estat possible conèixer d'una altra forma. També trobem l'estudi de cas múltiple, on s'usen diversos casos alhora per estudiar i descriure una realitat. Ara, ja sigui l'estudi de cas únic o múltiple, a més pot tenir una o més unitats d'anàlisi, considerant la realitat que s'estudia de forma global o en subunitats d'estudi, independentment de si es tracta d'un o més casos.

Quant als objectius de l'estudi de cas, tracta:

• Produir un raonament inductiu. A partir de l'estudi, l'observació i recol·lecció de dades estableix hipòtesis o teories.
• Pot produir nous coneixements al lector, o confirmar teories que ja se sabien.
• Fer una crònica, un registre del que va succeint al llarg de l'estudi.
• Descriure situacions o fets concrets
• Proporcionar ajuda, coneixement o instrucció al cas estudiat
• Comprovar o contrastar fenòmens, situacions o fets.
• Pretén elaborar hipòtesi
• És a dir, l'estudi de cas pretén explorar, descriure, explicar, avaluar i/o transformar.

Per a la selecció d'un cas, pot atendre's al caràcter representatiu d'un cas concret, encara que la intenció de l'estudi de cas no sigui precisament la de generalitzar dades (pot ser que la intenció sigui transformar aquesta realitat, i no generalitzar a altres casos).